El patró de consum
actual es contrari a allò que es recomana en la piràmide de la Dieta
Mediterrània, i això te repercussions en matèria de salut i explica la nostra
incorporació al grup de països europeus amb més obesitat i sobrepès. Per poder
corregir els problemes que se acaben de plantejar, pareix oportú desenvolupar
estratègies per a recuperar hàbits alimentaris capaços de assegurar una
alimentació saludable i una nutrició adequada. La promoció d’una cultura gastronòmica
com del model mediterrani de alimentació, apareix como una alternativa
apropiada.
El objectiu que ens
plantegem en aquest treball es recuperar els receptaris tradicionals de
Mutxamel, analitzar-los, conèixer les virtuts i els defectes que presenten des
del punt de vista nutricional i readaptar-los a les actuals circumstancies de
la població.
Per a dur a terme la
investigació s’ha emprat el mètode etnogràfic i més concretament les
entrevistes semiestructurades a informants claus. S'han considerat com a
informants clau, tant la restauració col·lectiva tradicional, com a mestresses
de casa i homes que cuinen d'entre 50 i 85 anys d'edat. També s’ha emprat com
criteri de selecció de receptes, les recollides a la V Setmana gastronòmica de
Mutxamel.
Els principals
resultats i conclusions que obtenim es que els plats més consumits típics de
Mutxamel, tenen un valor calòric alt. Tradicionalment al consumir-se com un
plat únic cobrien les necessitats diàries de la població, però actualment els acompanyem
d’altes plats, i això pot resultar excessiu i poc saludable. Els dolços els
preparaven de forma casolana, per això els valors energètics i el contingut en
greixos saturats no son tan alts com els de la rebosteria industrial que es
consumeix actualment. Aquesta circumstància li atorga a la rebosteria
tradicional la condició d’alternativa saludable.
